VíDEOS

Loading...
Mostrando entradas con la etiqueta SMS25. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SMS25. Mostrar todas las entradas

4 ago. 2008

SMS 25 > Actualitat > Entrevistes

Xantal Llavina: "Per fer periodisme a la TV cal treball, tenacitat i talent"


Xantal Llavina: "Per fer periodisme a la TV cal treball, tenacitat i talent"
04/08/2008 - 18:10 h - Entrevistes

És sens dubte una de les reporteres més extrovertides que han passat per TV3. Tant a En directe, com a La nit en directe, com ara a El Club amb el bo de l'Albert Om, la Xantal Llavina ha captivat el públic jove amb la seva manera fresca i desenfadada de fer periodisme. Amb ella hem pogut descobrir curiositats el despatx de Carod-Rovira o el talent musical ocult de Montserrat Nebrera. Ara la Xantal, que és una tot-terreny per naturalesa, dirigeix un espai sobre dones a Catalunya Ràdio. Amb ella hem conversat, i això que vé a baix és el que ens ha explicat.
- Hola, Xantal!

- Hola!

- Reportera, presentadora, guionista, col·laboradora en programes d'èxit... com t'ho has fet per arribar fins aquí? Com va començar tot?

- Doncs mira, vaig estudiar empresarials i periodisme, tot i que a mi el que de debò em tirava era el periodisme. Des de petita que he volgut treballar a la televisió; ja aleshores em ficava darrere dels vidres i feia veure que presentava (riu). De més gran vaig aconseguir una beca per treballar a Barcelona Televisió, i va ser una sort, perquè és a les teles locals on més s'aprèn. Al contrari que la majoria dels periodistes, vaig començar fent tele en comptes de ràdio. Va ser la meva escola durant quatre anys.

- Dins del món de la televisió i de la ràdio has treballat en àmbits ben diversos. Has fet periodisme polític, retransmissions de grans esdeveniments, entrevistes... quan en realitat és relativament habitual que en el camp del periodisme la gent, a partir de l'especialització, s'acabi encasellant en un sol camp. Has anat canviant de terreny de joc perquè has volgut o perquè t'ha vingut així?


- Algunes vegades ha sigut perquè he volgut i d'altres ha sigut el destí qui ho ha volgut. Però si que m'agraden els canvis. Per exemple, et deia abans que vaig començar per la TV, però vaig decidir en un moment determinat fer ràdio, perquè com també t'he dit el que és normal és que primer facis ràdio i després TV, i vaig pensar que no podia seguir fent TV sense fer ràdio. I aquí va ser quan vaig entrar al programa L'Hora del pati amb l'Albert Om.
I no només he anat canviant de mitjà, sinó també he anat canviant d'àrea periodística. M'agrada l'entreteniment tant com l'actualitat. Jo vaig començar en temes d'actualitat, però treballant amb en Manel Fuentes vaig descobrir que m'agradaven els guions d'humor. I, per descomptat, l'En directe a TV3 va ser tota una font d'experiència. És que en si jo m'identifico més amb la TV que amb la ràdio, per més que la ràdio també m'agradi. Allà és on he aprés més, com per exemple quan vaig estar amb en Xesco Tàpies aLa nit en directe, que era com fer un màster cada dia. I ara El Club, que t'he de dir!

- Creus que les dones, i en concret les joves, ho teniu més difícil per obrir-vos pas en el món del periodisme? T'has sentit mai discriminada?

Jo crec que abans en general era més fàcil treballar en un programa que tingués èxit. Ara cada cop és més difícil que un programa triomfi, o sigui que les generacions joves ho hem tingut difícil i les que venen ara ho tindran encara més difícil. Pel fet de ser dona en canvi no he tingut cap problema. No és difícil ser dona i prosperar en un entorn en general de ment oberta com és el periodístic. Això sí, en els càrrecs directius veuràs bàsicament homes, tot i que la cosa va canviant.

- Precisament sobre la dona tracta el que potser és el teu projecte més recent: la secció sobre dones del Vist i no vist de Catalunya Ràdio. En què consisteix?

Doncs mira, és una secció que es diu Només ella. Entrevistem dones protagonistes en el seu àmbit i les preguntem si se senten discriminades, quines particularitats té el fet de ser dona en el seu entorn professional, coses per l'estil. I demanem, també, per temes més personals, com ara quina és la seva millor amiga. Alhora, contactem amb aquesta i ella ens explica com és l'entrevistada. Amb la Montserrat Nebrera, per exemple, ens va passar que la seva millor amiga ens va explicar que li agradava cantar coples, i ella va accedir a cantar-nos una en directe. Crec que la Nebrera no ho havia fet mai abans això davant cap mitjà! Va ser molt bonic i divertit.

- Com va sorgir la idea de crear aquest espai? Va ser cosa teva o t'ho van proposar?

Doncs mira, em va trucar en Valentí Sanjuan. Ens vam conéixer al Fet a posta, que és un programa on li pregunten a l'oient que què vol fer amb qui. M'ho van demanar a mi i jo vaig suggerir la idea de fer un espai radiofònic sobre les dones. Així va començar tot.

- A part d'aquest espai sobre dones a Catalunya Ràdio, ja fa temps que estàs a El Club, que segurament és un dels programes més populars entre l'audiència juvenil. Com és això de treballar amb l'Albert Om?

Doncs molt bo. Només porto un any a El Club, dels quatre que porta en actiu el programa, i puc dir que estic molt contenta. No només perquè l'Albert és un gran professional (que ho és), sinó perquè compartim tarannà. En directe és important tenir química amb la gent amb la que treballes. Al costat de l'Albert he aprés molt, no només a nivell professional, sinó també personal. Té per norma i per costum treballar en equip. L'èxit de la fórmula està a la vista: anem per la cinquena temporada, superant La Columna de la Júlia Otero!

- A El Club has fet reportatges ben curiosos, com un en que vas anar a veure què tenia al seu despatx en Josep Lluís Carod-Rovira. De tots els reportatges que hi has fet, quin t'ha agradat més?


Aquest reportatge, el del Carod, va ser per El Club d'estiu. M'anava de vacances amb famosos i en feia un reportatge. Vaig anar per exemple a Muntanyà amb el Reixach a jugar a tennis. Amb en Carod-Rovira va ser tot un moment perquè era la primera vegada que els mitjans entraven al seu despatx.

Em preguntes pel reportatge més curiós... seria difícil. Potser un que vaig fer a En directe, nedant amb dofins. Va ser molt divertit. Però també m'agraden les “crides” que fem a El Club, on veiem com la feina que fem arriba de debò a la gent. I també em va encantar en el seu moment entrevistar personatges públics com Morgan Freeman o Joan Laporta. Però bé, també m'agrada fer reportatge a gent anònima, a immigrants, per exemple. I s'ha de dir que el reportatge més impactant que he fet va ser la cobertura en directe de l'atemptat de l'11-M que vaig fer per a BTV.

El Club és el teu present. Què hi ha del teu futur? Quins plans tens?


De moment El Club, que comença la seva temporada el 15 de setembre. Un any més de feina! Espero seguir treballant a TV3 amb més projectes. I em queda tastar la premsa escrita!

- Finalment, una pregunta recorrent a les nostres entrevistes: que li diries a un (i en especial, a una) jove que volgués dedicar-se al periodisme, particularment al periodisme televisiu?


Jo li diria que si vol ser periodista primer ha de tenir curiositat. També li ha d'agradar comunicar i explicar històries i notícies. I ha de començar per mitjans locals, que és on aprens de tot perquè et deixen fer de tot (càmera, guionista...). T'ha d'agradar molt la professió, perquè realment no tens horaris. I has de tenir un cert control sobre els nervis, perquè davant la càmera sempre en tens. I finalment, cal tenir allò que el Puyal em va dir una vegada que calia per treballar a TV3, les tres T's: treballar, ser tenaç i tenir talent. I sort!


I ara volem que et sotmetis al particular tercer grau d'sms25:

· Acaba la frase: Quan sigui gran vull ser...


Feliç, i seguir fent periodisme a la TV, i d'aquí uns anys ser mare.

· Què li demanaries al president de la Generalitat?

A ell, i a la classe política en general, els demanaria que enlloc de discutir tant entre ells pensesin en les coses que ens preocupen a tothom: infrastructures, atur, la crisi econòmica...

· Quin és el lloc més estrany on t'ho has muntat?

L'important no és el lloc sinó la persona (que tampoc no te la diré).
· En una nit de festa, quantes copes beus i de què?

Quantes? Bé, un ritme normal. M'agrada el mojito i el rom amb cola.

· Què val una barra de pa de mig?


Un euro?

· Quin és l'últim país que has visitat?


Mèxic. Per cert que fa tres estius que no faig vacances, tot i que al gener vaig estar una setmana al Marroc.

· Què estaves fent ahir a les 12 de la nit?


Vaig sopar amb un amic i prenent alguna cosa al Gimlet del Born.

· Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?


“Xantal, t'has portat bé, has ajudat els altres, estimat... i ara tornaràs i viuràs una altra vida!”

· Una ambició...

Moltes. Em ve del meu pare. N'he aprés molt i és molt ambiciós.
· Un referent...

Personal, ma mare. Professional: Mònica Terribas, Júlia Otero, Angels Barceló.

· I un projecte de futur...

Anar a estudiar anglès a Nova York!