VíDEOS

Loading...
Mostrando entradas con la etiqueta XANTAL LLAVINA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta XANTAL LLAVINA. Mostrar todas las entradas

21 ene. 2017

AUTÈNTICS.CAT, Cada diumenge 22.30h PUNTAVUITV amb Xantal Llavina



Al programa Autèntics.cat, dirigit i presentat cada diumenge a les 22:30 h per Xantal Llavina al PuntAvuiTV, s' entrevista als millors conferenciants del país. Aquells que ens aporten les idees més innovadores en: emprenedoria, innovació, creativitat, competitivitat, actitud positiva, optimisme, societat digital i motivació. No és només una entrevista de personatge sinó de temàtica, basada en una de les seves conferències.
Han participat entre d’altres personalitats: Àlex Rovira, Lluís Bassat, Marc Vidal, Sor Lucia Caram, Dolors Reig, Fernando Trias Bes, Manuel Castells, Araceli Segarra, Víctor Kuppers, Carles Torrecilla, Genís Roca, Lluís Soldevila, Jaume Llopis, Francesc Torralba, Óscar Camps, Joan Pahisa, Imma Puig, Santigo Niño Becerra....

30 jun. 2016

ESTRENA PROGRAMA AUTÈNTICS.CAT al PUNTAVUI TV

TELEVISIÓ

Com encarar el futur

 La periodista Xantal Llavina entrevista els millors conferenciants del país a ‘Autèntics.cat', programa que es podrà veure els diumenges a El Punt Avui TV

L'escriptor, economista i empresari Àlex Rovira és el convidat de la primera entrega
Quines són les idees més innovadores i creatives per encarar el futur? Quins reptes suposa el canvi d'una societat industrial a una de digital? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol respondre Autèntics.cat, el nou programa d'entrevistes que la periodista Xantal Llavina dirigeix i presenta a El Punt Avui TV amb periodicitat setmanal i que –amb una durada de 35 minuts– s'estrena demà a les deu del vespre.
Els convidats del programa seran alguns dels millors conferenciants de Catalunya, més de 94 persones, amb la finalitat que expliquin de manera entretinguda i entenedora el seu punt de vista sobre els valors que marcaran el futur. Així, les entrevistes no seran només al voltant de la personalitat del convidat sinó de temàtica, basades en les seves conferències i en funció del sector professional de cada un d'ells. El primer convidat és Àlex Rovira, escriptor, economista i empresari, que parlarà sobre la creativitat.
Alguns dels programes posteriors estaran protagonitzats per Marc Vidal, prestigiós analista econòmic, que tractarà sobre la innovació i el fracàs; el popular publicista Risto Mejide, que parlarà de la creació d'una marca; Fernando Trias de Bes, escriptor i economista, que abordarà l'enunciat El gran canvi; Josef Ajram Tares, amant de la borsa, els esports i els viatges, que parlarà sobre la recerca del propi límit; la professora Dolors Reig, que parlarà de la comunicació 2.0; el publicista Lluís Bassat, amb el tema La creativitat i la idea; Carles Torrecilla, professor de màrqueting d'Esade, que tractarà sobre la competitivitat; l'empresari i economista Emilio Duró, que parlarà de la felicitat; Xavier Verdaguer, enginyer informàtic i arquitecte tècnic, que tractarà sobre l'optimisme; Genís Roca, expert a ajudar les empreses a entendre els canvis tecnològics, que analitzarà la societat digital; Araceli Segarra, alpinista, il·lustradora de contes infantils i diplomada en fisioteràpia, que parlarà de la motivació real, i Víctor Kuppers, llicenciat en administració i direcció d'empreses i doctor en humanitats, que parlarà sobre l'actitud positiva.
Tots ells –uns més mediàtics, d'altres no tant– tenen en comú el fet d'acumular molts seguidors i de ser molt cotitzats tant pel que expliquen com per la manera com ho expliquen; estan acostumats a omplir auditoris de primer nivell, amb llibres sempre presents en les llistes dels més venuts i amb vídeos amb milers de visualitzacions.

28 jun. 2016

PROGRAMES AUTENTICS.CAT ELPUNTAVUITV, ELS MILLORS CONFERENCIANTS
























Víctor Küppers “Som estat d'ànim i el podem treballar” AUTENTICS.CAT PUNTAVUITV Xantal Llavina


VIDEO SENCER ENTREVISTA


SOCIETAT

VICTOR KUPPERS


FORMADOR I CONFERENCIANT

Víctor Küppers “Som estat d'ànim i el podem treballar”


Som bombetes amb potes. Algunes persones van
a 30.000 watts i d'altres van fosos per la vida
Sóc fan de Teresa
de Calcuta. Em vaig plantejar ser capellà
Víctor Küppers és d'aquelles persones que t'alegres d'haver conegut. És energia pura i entusiasme. És holandès i des dels 10 anys viu a Catalunya. Dóna gràcies a Déu cada dia. La seva frase preferida és: “Que ningú arribi mai a tu sense que en marxar se senti una mica millor i més feliç. Treballa com a formador i conferenciant. Gairebé és monologuista. Provoca grans somriures i algunes de les seves conferències tenen dos milions de visites a internet. Parlarem aAutèntics.cat de la seva conferència Actitud i entusiasme.
“Quant vals tu com a persona? C+H+A. Coneixement, habilitat i actitud. La C suma, la H suma, però la A multiplica.” Per què creu que tenen tant d'èxit les seves xerrades?
No és una cosa per la qual se m'hagi de felicitar; crec que no és mèrit meu, és el tema de la conferència. Estem necessitats de parlar; falta optimisme i alegria. El que explico són coses de sentit comú i ens hem d'aturar a repensar-les.
Diu que es dedica a la formació per vocació i que es limita a llegir els experts, copiar les idees que li agraden i transmetre-les. Reflexiona d'una manera divertida, de la importància de les actituds en els canvis personals...

Nosaltres som bombetes amb potes i n'hi ha que van a 30.000 watts i d'altres van fosos per la vida… Si vas pel carrer, podem puntuar el que transmet la gent, hi ha química, hi ha feeling. Veiem gent fosa i n'hi ha d'altres amb molta energia.
Però és que hi ha gent que té problemes. Què els diu?
A la vida, tots tenim problemes i quan mors s'acaben... Però hem de diferenciar entre drames i circumstàncies a resoldre. Un drama el viu una persona que no té feina i té tres fills a mantenir. Si et passa això, tens dret a no somriure, a no transmetre. Però, si no tens drames, no tens dret a no somriure. Quan podem arribar a final de mes, tenim l'obligació d'ajudar els que tenen problemes greus. Però estem en un moment egoista i som insensibles al patiment. Veiem molta gent remenant contenidors i això ens ha de commoure... Que hi hagi refugiats que s'ofeguen ja no ens afecta... Hem de ser amables i ajudar.
També diu que hem d'anar més calmats per la vida?
Passo temps a Camprodon. Mentre que a Madrid i a Barcelona tothom va estressat i amb mala cara, al poble trobo la pau. Al segle XII, anaven més a poc a poc; ens ha tocat una època d'anar de pressa i hem de reivindicar moments per a la pausa. Quan vas accelerat, et quedes amb allò superficial i amb allò intranscendent.
Com neix la seva professió de conferenciant?
Vaig treballar en una empresa de consultoria i sóc un exemple de bona sort; crec que la sort existeix. A la consultoria feia formació i, quan vaig tenir fills, volia una feina en què estigués sol per poder estar més temps amb ells, i la formació em va portar a fer conferències.
Diu que estem envoltats de persones serioses, correctes i professionals.Què proposa?
Som massa seriosos. La vida és fantàstica, som tots uns privilegiats, tenim sort... Hem d'anar amb més alegria i sentit de l'humor. Fer riure, prendre'ns les coses amb naturalitat, admetre que ens equivoquem i no passa res... Hem d'evitar la mala llet.
Sembla un monologuista.
M'ho diuen moltes vegades: “Sembles el d'El club de la comedia.” La meva feina és llegir tot el dia articles; faig les coses que la gent no té temps de fer. No sóc còmic; el que m'agrada és que em diguin que els he fet reflexionar, que els he fet pensar, que els he ajudat. Parlo de la família, de les relacions importants de la vida, i crec que fer-ho amb humor ajuda. La meva feina és fer que les persones rumiïn.
En aquesta xerrada, també diu que les persones són grans per la seva manera de ser. Escollim els amics per la manera de ser. I és molt important recordar que quan un està desanimat perd el millor que té… I destaca l'amabilitat i la il·lusió.
A la gent l'estimem per com és, i això té
a veure amb l'estat d'ànim. Quan un està content, està motivat, alegre i eufòric, treu les seves millors actituds i, quan un està desanimat, treu les pitjors. Som estat d'ànim i el podem treballar.
Un mètode?

La psicologia positiva demostra que hi ha dues paraules: amabilitat i alegria. Vés a un bar i digues al cambrer que el cafè és fantàstic. Hauràs de trucar al 112 perquè portin un desfibril·lador: no estan acostumats a tanta amabilitat.
Quins són els seus mestres?
Stephen Covey, Francesc Torralba, Teresa de Calcuta i sor Lucía Caram. Sóc catòlic i religiós. He admirat sempre la feina brutal de Teresa de Calcuta, i els seus llibres, en els quals veus que la vida és molt simple i que s'ha d'anar a allò essencial.
Quines són les seves il·lusions?
La Champions, la lliga i la copa, i que Messi estigui molts anys amb nosaltres... [riu]. La meva il·lusió és la meva família, que estigui molts anys amb la relació
que tinc a casa, amb la meva dona i la meva família. La meva felicitat està a Camprodon.
També fa xerrades per a venedors. És una de les professions en què és més difícil la motivació?
És una feina duríssima i solitària. Amb
la crisi han patit molt: vens una vegada i reps quaranta-quatre nos. Als caps els recomano que vegin l'empresa per dins i que diguin coses maques als seus treballadors. La gent s'emociona, perquè tenim l'autoestima per terra en aquesta societat, i quan ens diuen dues coses positives ens desmunten. Després del menjar i del beure, la necessitat més bàsica
és sentir-nos estimats, i aquí fallen molts caps de personal, han d'estar a prop de la gent. Elogia els companys de feina.
Li agrada posar l'exemple de quan jugues a cartes amb la seva dona...
Per explicar conceptes, sempre poso com a exemple una anècdota, una història. La meva dona, quan juguem a cartes, sempre demana tornar a remenar i agafar i repetir les cartes; si no, s'enfada. I jo li dic que no escollim les cartes que ens toquen ni les circumstàncies, però sí l'actitud amb les cartes que ens han tocat, i aquesta actitud ha de ser apassionant, superant capes, com en un videojoc.
Les seves conferències han donat resultats tangibles.
A través de les xarxes socials, rebo molts missatges de molta gent que em diu que l'he ajudat. Per una banda, no m'agraden, perquè l'ego se't dispara, però he après a gestionar-ho. El mèrit no rau en el que explica, sinó en la necessitat de recordar coses que oblidem. El més important és la lluita diària per aplicar-ho.
Té dos llibres: ‘L'efecte actitud' i ‘Viure la vida amb sentit'. Sempre li han agradat les frases, els aforismes... Expliqui'm per què li agraden tant frases com aquesta: “Que ningú arribi mai a tu sense que en marxar se senti una mica millor i més feliç.” Mare Teresa de Calcuta.
És la més important per a mi. És una filosofia de vida, és la que més m'ha marcat. La tinc penjada per tot arreu, si tothom se l'apliqués... Els meus fills se la saben de memòria.
“Només es viu una vegada, però una vegada és suficient si es fa bé.” Woody Allen.
És divertida. L'humor és molt important; que no falti mai.
“Riure arruga la pell, però no fer-ho arruga l'ànima.”
Em consola perquè estic arrugat ja...
“El teu problema és que no saps que el teu temps és limitat.” Buda.
M'ha ajudat molt aquesta frase. No podem dir “ja ho farem”. Ho hem de fer ara; el temps passa i s'acaba!
“És essencial dedicar mitja hora al dia a la meditació, excepte quan un està molt ocupat; llavors cal una hora sencera.” Sant Francesc de Sales.
Hem de buscar 15 minuts al dia, perquè ens perdem la vida amb les presses. La meva meditació la faig a les esglésies, perquè hi ha silenci. M'hi poso a dins, respiro, penso i prego.
Cada vegada hi ha menys creients?
Em preocupa que falti l'essència de l'evangeli, que en definitiva és estimar els altres i ajudar els pobres.
Volia ser capellà?
T'ho ha explicat algú? Sí que ho vaig pensar. Vaig fer un canvi fa 15 anys,
era un bala perduda. No ho he fet perquè estic casat.
“De vegades cal adonar-se que a la vida el més important és que el més important ha de ser el més important.”
Una frase que em repeteixo cada dia!

8 sept. 2014

ELS DIES CLAU-CANAL 33-TVC

TOTS ELS PROGRAMES "ELS DIES CLAU" A LA CARTA: 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-dies-clau/

El 33 estrena este lunes el programa ‘Els dies clau’ con un capítulo dedicado el atentado de Hipercor, en 1987

Antoni Tortajada y Sònia Cansado han coescrito y codirigido el espacio, que cuenta con la locución de la periodista Xantal Llavina

  • Repaso a 30 años de historia
TVC
El atentado ocurrido en Hipercor, el 19 de junio de 1987, abre el programa y sirve para hablar del terrorismo.
TXERRA CIRBIÁN / BARCELONA
LUNES, 19 DE OCTUBRE DEL 2015
  • TVC
    En 1989 se produjo la caída del Muro de Berlín.
  • Repaso a 30 años de historia
    TVC
    En 1985 se supo que Rock Hudson tenía el sida.
La memoria es olvidadiza y un programa como ‘Els dies clau‘, que este lunes estrena el segundo canal de Televisió de Catalunya (El 33, 22.00), sirve para recordar aquellas fechas clave en la historia reciente de nuestro país. Dirigido por Antoni Tortajada, esta serie documental de 15 capítulos repasa temas como la globalización, el terrorismo, las nuevas tecnologías y enfermedades que han marcado los últimos 30 años. «Los historiadores han empezado a ver el periodo que va de 1980 al 2010 como una cápsula temporal que puede ser analizada históricamente», explica Tortajada. Según el periodista, es hora de empezar a estudiar a fondo hechos de nuestro pasado reciente, marcando cierta distancia con el bombardeo de informaciones que recibimos a diario. Tres décadas en que llegó el final de la guerra fría; se ha consolidado la unidad europea, ha habido un gran crecimiento económico y un consumo sin precedentes. Son años de consolidación de derechos individuales, de igualdad de género y de los colectivos homosexuales, y también la era de la globalización; de la revolución de internet y los teléfonos móviles; de los viajes low cost… «El proceso para elegir esos ‘dies clau’ ha sido a la inversa de lo que podría pensarse», comenta el director del espacio. «Con varios expertos e historiadores, hemos elegido primero los grandes temas que queríamos tocar». En este caso, los han dividido en 15 capítulos de 27 minutos. El primero, este lunes: ‘L’atemptat d’Hipercor‘, ocurrido el 19 de junio de 1987, sirve para hablar del terrorismo y cuenta, como en otros episodios, con diversos testimonios, entre ellos, de periodistas que cubrieron la información ese día, como el actual responsable de fotografía de EL PERIÓDICO Xavier Jubierre, primer reportero gráfico en llegar al lugar del atentado, en la Meridiana. En cierta forma, señala Tortajada, la producción es «un repaso al periodismo de esas tres décadas». De ahí la utilización de imágenes de archivo y el testimonio actual de reporteros que en su día escribieron fotografiaron o grabaron los hechos que ahora se analizan. Por ejemplo, el crítico de televisión de este diario, Ferran Monegal, interviene en el capítulo dedicado a las niñas de Alcàsser, para recordar el tratamiento sensacionalista que algunas teles dieron al crimen en 1993. Entre otros hechos, el espacio tocará el tema de la lengua catalana con la aparición de TV-3, en 1983; el anuncio de que Rock Hudson tenía sida, en 1985; el accidente de Chernóbil, en 1986; la caída del muro de Berlín, en 1989; los JJOO de Barcelona, en 1992; el caso Roldán, en 1994, y los atentados de Atocha, en el 2004Sònia Cansado ha coescrito y codirigido la serie junto a Tortajada;Joan Gallifa Joan Ramon Anguera son los realizadores y la periodista radiofónica Xantal Llavina ha puesto su voz en la locución.

L'efemèride mirada amb distància

L'explosió de Txernòbil, l'atemptat d'Hipercor, la caiguda del Mur de Berlín o dels Jocs Olímpics de Barcelona són dies clau, el punt d'arrencada de canvis en la societat. És el que els historiadors –mirant-se amb perspectiva el període entre el 1980 i el 2010– anomenen “història del temps present” o “història immediata”. TV3 ha volgut fer aquesta mirada, reflexiva i polièdrica, de l'efemèride amb la nova sèrie documental Els dies claus que el canal 33 estrena el dilluns 19 d'octubre a les 10 de la nit. De quinze capítols de poc menys de mitja hora de durada, en cada edició una data clau servirà per explorar un tema que hagi dominat aquests últims trenta anys. Així, l'atemptat d'Hipercor, el 19 de juny del 1987, servirà, en el primer episodi, per analitzar el terrorisme i que té altres dates clau, com ara l'atemptat de Vic (1991), la dissolució de Terra Lliure (1992) o l'assassinat d'Ernest Lluch (2000). “El continu bombardeig informatiu a què estem sotmesos fa que tinguem la sensació que tot ha passat en el mateix moment, i això no és veritat”, va explicar el codirector de la sèrie documental, Antoni Tortajada, durant la presentació del programa, que vol ser un resum del que ha estat la història del periodisme en aquests últims anys.
Cada capítol, amb la locució de Xantal Llavina, es basteix amb protagonistes i testimonis que recordaran el dia clau. Elaborat amb imatges de l'arxiu de TV3 i, amb la voluntat de reforçar l'empatia i la identificació dels espectadors, s'inclouran, a més, elements que també conformen la memòria històrica col·lectiva: des de cançons, pel·lícules, notícies, programes i sèries de televisió i altres aspectes de la quotidianitat que van marcar aquell moment.
































































6 sept. 2014

TALENT DIGIT@L-TALENTO DIGIT@L EN EL PERIODICO DE CATALUNYA

ENTREVISTAS TALENTO DIGIT@L: http://www.elperiodico.com/es/entrevistas-talento-digital/

ENTREVISTES TALENT DIGIT@AL: http://www.elperiodico.cat/ca/entrevistes-talent-digital/

Talento digital, por Xantal Llavina
Xantal Llavina. Periodista. Directora y presentadora de las tardes en RNE Ràdio 4
 con el magazine 'Directe 4.0'. Autora del libro 'Facebook: Mejore sus relaciones conociendo
la red social que conecta el mundo'.

En este espacio entrevista a personas que viven y trabajan en el mundo de internet, la innovación,
 las redes sociales y la nuevas tecnologías. Talentos digitales que priorizan la creación
 y la originalidad en el mundo TIC.

ENTREVISTA A LUZU VLOGS-LINK:

Luzu Vlogs: "Me ha costado 3 años ganar dinero en Youtube"


Este emprendedor vive en California y uno de sus videos estrella ha conseguido más de 1,5 millones de reproducciones. En él explica a la jóvenes cómo encontrar su sitio

Lunes, 11 de noviembre del 2013 - 16:09h

ImprimirEnviar esta noticiaAumentar/ Reducir texto
Votos:
+179votar a favor
-10votar en contra

Vídeo del canal del 'youtuber' Luzu Vlogs.
XANTAL LLAVINA
Se resiste a decir su nombre real y se enconde bajo el apodo de Luzu Vlogs. Es un joven 2.0, de 28 años, que ha explicado en un video con dibujos toda su vida; de forma directa y sin rodeos. Estudió comunicación audiovisual y hoy es editor de imágenes. Falto de creatividad en su vida se hizo 'youtuber'. Lo que más le apasiona hacer es cortar, grabar, editar, cortar, grabar y editar: hacer sus propios vídeos. ¡Y triunfa en la red! Así se presenta en su canal de Youtube.
zoomLuzu Vlogs.
Luzu Vlogs.
Tiene cifras digitales enormes para un desconocido como él por el gran público. En Youtube, 371.000 suscriptores en su canal Luzu Vlogs, con 12 millones de visitas; 20 millones en el canal LuzuGames y 5 millones en LuzuyLana. Tiene 62.000 seguidores en Facebook y 144.000 que le siguen en Twitter @LuzuVlogs
"El recurso más importante que necesitas para hacer un proyecto está en tu cabeza". Es una de las frases que han triunfado en su canal Luzu Vlogs. Este emprendedor vive en California y uno de sus videos estrella ha conseguido más de 1,5 millones de reproducciones. En él explica a la jóvenes cómo encontrar su sitio.
Luzu, Todo empezó con el vídeo 'El camino del éxito' donde apareces como un verdadero gurú del éxito…
¡Sí, y para nada era mi intención! Creo que ahora mismo estoy muy expuesto en este aspecto, de hecho todo empezó siendo un simple hobby… Para mi es una satisfacción que mis videos se vean, siempre es agradable saber que tu trabajo recibe tantos apoyos. He pasado mucho tiempo subiendo videos, que no veía nadie y cuando llega el reconocimiento del público siempre es halagador. 
Ahora, tienes 3 canales, ¿Quién escribe todo lo que dices?
Yo mismo. 'El Camino del éxito' fue una mañana de viernes, sobre la marcha, explicando y basándome en mis experiencias, en mis problemas y en las soluciones que había ido encontrando a la largo de mi vida. El del éxito también estaba inspirado en Will Smith, ¡me encantan sus vídeos!
¿Quien se esconde detrás de Luzu Vlogs?
Soy un chaval que trabaja de editor de televisión, que vive ahora en Los Ángeles y que pensé potenciar mi creatividad gracias a internet y, de hecho, ahora mismo todo mi tiempo libre lo dedico a eso.
¿Te gusta que te consideren un fenómeno 2.0?
En absoluto. Sólo soy una persona que hace vídeos porqué le gusta. El fenómeno de Youtube ha ganado muchos adeptos en España en los últimos años, es una alternativa muy eficaz y válida a los medios tradicionales y que ha conectado con los jóvenes.

“LA PUBLICIDAD NO PUEDE OBVIAR QUE PARTE DE SU PÚBLICO ESTÁ EN YOUTUBE”

¿Y se puede vivir de ello?
Cuando se trata del dinero, lo cierto es que aunque parezca que evitamos el tema, por contrato con Youtube, no nos permiten revelar esos datos. Te diré, que tras 3 años de trabajo en Youtube, ahora estoy empezando a generar una cantidad que me permitiría vivir de ello, pero como te puedes imaginar es una cifra variable que lleva consigo mucho riesgo también.
La recompensa económica pero no tiene comparación con la televisión. Aún hay mucha diferencia entre los precios de anunciantes en televisión que en internet. Subir videos es algo que te tiene que gustar, cuesta mucho tiempo que tu trabajo sea rentable en la red.
Entonces crees que Youtube, Twitter, Facebok siguen muy lejos de ser rentables…
Los anunciantes todavía no tienen la confianza de pensar que pueden llegar a alcanzar su target deseado. La publicidad no puede obviar que parte de su público está en Youtube, pero tiempo al tiempo. Eso va cambiar, porque hay una audiencia que no está en la TV y está en Youtube.

"LA EXPOSICIÓN EN TELEVISIÓN ESTÁ SOBREVALORADA"

¿Te han llegado ofertas televisivas?
Sí, pero en general no me interesa lo que me han ofrecido hasta ahora. No es lo que yo intento conseguir con los videos que subo en la red. La exposición en televisión está sobrevalorada. Prefiero hacer lo mío, ahora tengo también Luzugames, que nació porque ya jugaba en mi tiempo libre a muchos juegos, y llegó un momento en que me planteé que podía crear entretenimiento de esas partidas mías, cosa de la que estoy increíblemente agradecido puesto que ha tenido una acogida impresionante.
Por cierto ¿Algún usuario de la red que nos recomiendes seguir?
Si nos referimos a gente que suba videos en Youtube soy muy fan de @YelowMellowMG, una catalana con mucho humor. @Jpelirrojo es otro 'blogger' que busca en la red excusas para pasárselo bien.
¿Tu futuro donde lo ves?
Creo que soy de una generación, que no ha visto satisfechas sus necesidades en la televisión, y que ha encontrado dichos patrones de su consumo en la red. Temas como la inmediatez, la elección absoluta del contenido o la interactuación son cosas que ningún otro medio puede dar. Así que sé que Youtube seguirá creciendo y los creadores de contenido creceremos con él, profesionalizando el medio cada vez más.
Elige: ¿Éxito o dinero? 
Yo me quedo con tener tiempo… ¡para hacer mis vídeos!
TalentoDigit@l, en colaboración con DALE CARNEGIE

ENTREVISTA A ENRIQUE DANS-LINK: 

Enrique Dans: "Nos sentimos activistas haciendo 

un 'click' o un retuit"

Profesor en IE Business School de Sistemas de Información, es una de las voces

 más autorizadas para hablar de 'clicktivismo', Twitter y novedades de la red

Martes, 26 de noviembre del 2013 - 11:25h.ImprimirEnviar esta noticiaAumentar/ Reducir texto
Votos:
+8votar a favor
-1votar en contra

Ponencia sobre Marca Personal de Enrique Dans dentro IV Congreso Internacional de Excelencia: "Emprender y crecer en tiempos difíciles" que, organizado por Madrid Excelente, se celebró el 8 de febrero de 2012 en Madrid.
XANTAL LLAVINA
Su blog, con 10 años de historia y multipremiado, es uno de los más populares del mundo en lengua española. Dans lleva el traje de profesor investigador, divulgador, asesor y estudia los efectos de la tecnología sobre las personas, empresas y la sociedad. Fue pionero en el mundo de las redes sociales y si te preguntas ¿cómo se puede llegar a tener un nivel tan alto de notoriedad 2.0? Para él la marca personal es sinónimo de trabajo, trabajo, trabajo.
zoomEnrique Dans
Enrique Dans
"Internet ya forma parte del contexto actual y no puedes substraerte de ello. Si lo haces, pierdes. Negar la importancia de la red es perder", asegura Dans
En este vídeo en Youtube, de Madrid Excelente, cuenta su historia profesional y su obsesión en trabajar con el Google Reader.

“EL CLICKTIVISMO ES DIFERENTE AL ACTIVISMO PERO NECESARIO”

Enrique, el 'clicktivismo' nació  en 1997 con la creación en Estados Unidos de la web MoveOn.org, dirigida a los ciudadanos norteamericanos para apoyar y participar en campañas progresistas en el país. ¿Ahora aquí también la rebelión social se trasladó en la red y abandonó la calle?
Sin duda, hoy en día las herramientas que tenemos a nuestro alcance para movilizar al ciudadano son más efectivas que nunca,  y las marcas  y empresas deben saberlo. La red ha bajado las barreras de entrada al activismo. Antes teníamos que salir a la calle para protestar, ahora nos sentimos activistas haciendo un 'click' o un retuit. Precisamente por esa facilidad, parece que el tejido social del activismo tiene más apoyo que nunca pero también se banaliza, ya que el coste es bajo y te movilizas por campañas que nunca antes te hubieras movilizado. El 'clicktivismo' es diferente al activismo de la calle, con sus cosas buenas y también peligrosas. 
Tú has escrito el epílogo del libro de Pablo Herreros , bajo el título 'El poder de las personas'. ¿Por qué dices que el 'clicktivismo' es peligroso?
Es preciso tener en cuenta que la implicación es mucho menor que con el activismo tradicional "de calle", y que este puede ser en muchas ocasiones necesario para que determinadas acciones y proyectos lleguen a materializarse. También hay que entender que la facilidad de apoyar proyectos con un simple 'click' puede llevarnos a una trivialización del apoyo, que puede terminar por desvirtuar la naturaleza del mismo.
¿Y se conseguirá hacer cambios importantes con él?
Creo que el activismo, tanto de 'click' como de calle, nos llevará a forzar unas reglas del juego democrático que lo adapten a la bidireccionalidad. La crisis de la democracia no es, en ese sentido, muy diferente de la que han sufrido industrias como la música o la prensa: en una sociedad hiperconectada, ya no podemos concebir que un gobierno nos pida nuestro voto sólo cada cuatro años y después se desentienda completamente de nuestras opiniones hasta que toque volver a votar.

“NEGAR LA IMPORTANCIA DE LA RED ES PERDER”

¿ Y qué les dirías a las voces aún  incrédulas con el mundo 2.0?
Internet ya forma parte del contexto actual y no puedes substraerte de ello. Si lo haces, pierdes. Negar la importancia de la red es perder. 

“TWITTER TIENE UN GRAN POTENCIAL DE FUTURO”

Ahora, Twitter es la última red social que ha dado el salto a la bolsa. ¿Crees en su potencial?
Sí, creo que ha salido en un momento muy interesante. Twitter está en una fase muy inicial de su madurez, es muy joven y con mucho recorrido. Nunca ha tenido problemas para levantar capital y para ser rentable.
Debutaba en Bolsa con una subida del 73%. ¿Le pronosticas un buen futuro?
Lo que vemos ahora de Twitter, no tiene nada que ver con el Twitter que veremos a corto plazo, donde la publicidad tendrá un papel mucho más importante. Es una red social que el planteamiento de ingresos que ha hecho ha sido muy adecuado y le espera un gran potencial de futuro.
Y la publicidad en Twitter se ha disparado. Un tuit por 20.000 euros por ejemplo, ¿qué te parece?
Sí, es un proceso lógico. Ahora mismo Twitter se está normalizando. Mira, hace unos pocos años era yo quien tenía más seguidores en esta red ¡Y yo no soy conocido en la calle! Ahora ya existen personajes famosos que cantan o juegan al fútbol que también tienen una notoriedad en su perfil de Twitter y que, por tanto, interesan a las marcas. Es una publicidad muy directa y que funciona muy bien.
Pero el primer director y empleado de Twitter asegura que ni “Twitter y Facebook vivirán para siempre”. ¿Estás de acuerdo?
Seguro, pero nunca más vamos a renunciar a la función las redes sociales que desempeñan. Las herramientas van a ir evolucionando y se van a ir replanteando, pero ya no van a desaparecer de nuestras vidas.  
Tú de momento estás en  Twitter, Facebook , Linkedin, Google+, Pinterest y Flickr. Desde 2003 mantienes abierto tu blog de consulta gratuita pero con patrocinadores. ¿Los contenidos en la red deben ser de pago?
Depende. Tienes que tener en cuenta qué das a cambio, qué quieres ofrecer a un determinado precio y si lo que realmente estás vendiendo es interesante para que la gente lo compre. Mis lectores, por ejemplo, prefiero que no tengan que pagar para acceder a mi información del blog. No quiero el 'todo gratis', pero no hemos regulado bien la propuesta de valor que queremos dar en nuestra red. 
TalentoDigit@l, en colaboración con DALE CARNEGIE