VíDEOS

Loading...
Mostrando entradas con la etiqueta internet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta internet. Mostrar todas las entradas

17 jul. 2011

EL PUNTAVUI- XARXA SOCI@L

Xarxa soci@l

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/477252-els-cubans-ens-sentim-cecs-en-les-xarxes-socials.html


Yoani Sánchez, blocaire cubana més seguida i premiada
“Els cubans ens sentim cecs en les xarxes socials”

A Cuba només un 10% de la població té accés a internet

Yoani Sánchez ha estat guardonada amb nombrosos premis i distincions: premi Ortega i Gasset de periodisme el 2008, la revista Time la va seleccionar el 2008 entre les cent persones més influents del món, i la cadena nord-americana CNN entre els vint millors blocs del món.


Yoani Sánchez defensa que a Cuba són necessaris certs canvis polítics i econòmics perquè els seus ciutadans puguin disposar de més benestar material i sobretot de llibertat d'expressió.

Quin és l'accés actual que tenen els ciutadans a Cuba?

Molt limitat, segons estadístiques oficials, un 11% de la població només. Però no és real, molta gent d'aquesta enquesta té un ús limitat només a intranet a la xarxa. Accedir al ciberespai com a cubà és bastant impossible i més si tens una opinió crítica, com la meva, amb el govern.



S'ha destacat la teva activitat en la promoció de la blocosfera alternativa cubana i per la teva denúncia de la violació dels Drets Humans. Quantes represàlies has patit?




Moltes, tinc el rècord de negatives de sortides de viatge, fins a 18 negatives en 4 anys. Per exemple, no estic a la Fira del Llibre de Miami perquè el meu país no em deixa sortir, com a represàlia per expressar-me lliurement i ser crítica. He patit persecucions i intervenen el meu telèfon. No vaig poder recollir un dels premis a la Universitat de Columbia, que em feia moltíssima il·lusió. Em sento condemnada a la immobilitat insular.



I per exemple a Twitter, tu no pots interactuar com nosaltres, oi?



Pels piuladors alternatius és difícil interactuar en les xarxes socials. Jo no veig mai les mencions que em fan, no puc respondre, ni puc veure les tendències ni del que es parla, com ho feu vosaltres! Lamentablement utilitzo un sistema de SMS, via mòbil, per poder piular a la xarxa i expressar-me, i gràcies a la gent bona que m'envia els enllaços d'internet de les entrevistes que em fan arreu del món, les puc penjar. Els cubans ens sentim com cecs en les xarxes socials. M'afecta no poder accedir a la web i posar una antena per poder veure altres canals de televisió, que no siguin els oficials.



Michelle Obama i Hillary Clinton han parlat de tu en el lliurament, en absència teva, del Premi Internacional a les Dones de Coratge.



Van dir que he continuat endavant tot i ser perseguida pel govern cubà, explicant les històries que altres no poden explicar.



Yoani Sánchez és vista per una part important de la població com una lluitadora per la llibertat d'expressió, mentre que els partidaris de la Revolució Cubana són molt crítics amb tu. El diari Granma, diari oficial del govern cubà, t'ha acusat de ser un “instrument mediàtic” del Grup PRISA.



A mi m'han dit de tot, però he après a viure amb l'insult i jo vull que al final es despenalitzi la discrepància del país en què visc. El govern cubà no vol reconèixer que hi ha ciutadans que volem canviar les coses i que totes les opinions siguin escoltades. Ens converteixen en persones radioactives socialment.



Tens relacions amb algun membre del govern cubà?




No, no en tinc cap. La setmana passada es va parlar de mi perquè la filla del president cubà, Raúl Castro, s'ha fet Twitter, i quan em vaig assabentar li vaig escriure. Mariela Castro ens va dir que érem nosaltres uns “paràsits menyspreables”. Jo li vaig dir que espero un dia poder parlar amb ella tranquil·lament del futur del meu país.



Creus en les grans revolucions d'internet que hem vist en altres països? A Cuba seria possible?



Aquí una revolució cibernètica és molt difícil ara mateix, anem molt lents amb el tema de la xarxa. Des del 2008, fa molt poc, només tenim la possibilitat de poder tenir telefonia mòbil. Ara mateix la veig poc probable, però d'aquí a 5 anys, internet per a Cuba serà molt important. Alguns inquiets com jo intentarem escurçar aquest temps.



T'agradaria viure en un altre lloc Yoani?




Molts amics m'ho han recomanat, però no estic interessada en la nacionalitat espanyola. Crec molt en la meva lluita personal del meu país i no vull marxar. I això és el que molesta al govern cubà, com diuen ells: “Enemic que marxa és per ells un pont de plata”. I som incòmodes els que continuem lluitant per aquesta illa.



Yoani Sánchez va participar com a conferenciant, via internet sempre, en el Freedom Forum d'Oslo. Es tracta d'un congrés organitzat per la Human Rights Foundation que se celebra anualment a la capital noruega, amb participació de personalitats mundials que destaquen en la defensa dels Drets Humans com el premi Nobel de la Pau i expresident de Polònia Lech Walesa, el fundador de Wikipedia Jimmy Wales, Julian Assange i Garry Kasparov. Yoani Sánchez va ser l'única conferenciant que no hi va poder assistir en persona.


De la vida digit@l...



# 178.000 seguidors a Twitter
# El seu bloc GENERACIÓN Y: www.desdecuba.com/generacion y
a la real


Yoani Sánchez és una de les blocaires cubanes més seguides i premiades.
Filòloga i periodista cubana, resident a la mateixa Havana.
És seguida per tot el món gràcies al seu bloc Generación Y, on fa una descripció crítica i certa de la realitat de Cuba. El seu bloc està traduït a disset idiomes i té 14 milions de visites al mes.

16 jul. 2011

DIARI AVUI I EL PUNT - XARXA SOCI@L

XARXA SOCI@L
MARC VIDAL

“Actualment ser 2.0 és un fet social ineludible”


Marc Vidal és expert en estratègia en xarxes socials ha dirigit campanyes institucionals i empresarials Foto: AVUI.
Estem en un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci
Actualment hi ha una creixent revolució de les xarxes socials. Ara el futur és treballar a internet i crear una xarxa social?
La nova economia té un patró digital que la defineix. Entre aquests apareix un nou model que respon a la participació global dels usuaris, els anomenatsprosumidors. Quan aquests actors fonamentals participen les denominades xarxes socials apareixen com a escenari econòmic. Dubto que una xarxa social sigui un negoci per ella mateixa, ni tan sols un espai per fer negoci, és un territori de participació on cadascú interpretarà si pot o vol fer negoci.
Tot el futur passarà per internet?
Ser 2.0 no pot ser una elecció, és un fet social ineludible lligat a l'ésser humà del segle XXI. Respon a la impossibilitat d'amagar-te darrere un full de diari o d'un format unidireccional, és l'obligatorietat individual de participar en un entorn complex i dinàmic anomenat vida, tal com s'entén avui en dia.
Has participat en  la gestió de processos electorals a internet a  Xile, a França i a Catalunya, en el cas de CIU.
He liderat projectes de modernització digital o de gestió de comunitats electorals per molts partits i mandataris arreu del món. Amb CiU, com a França, a Colòmbia i ara a Panamà o Mèxic, el que faig és generar mecanismes d'una cosa que anomeno “política augmentada” que obliga a captar la intel·ligència social per fer acció electoral i transformar-la (si vol el que guanya) en una acció de govern molt més oberta. No sempre ho fan, per desgràcia.
En el teu cas, has decidit marxar i muntar empreses als Estats Units i Amèrica Llatina.
Fa més d'una dècada que veig el món com una oportunitat per emprendre, per decidir què vull fer en cada moment. Ho he aconseguit i ara, fins i tot, ajudo pimes catalanes a internacionalitzar-se. A Sillicon Valley de San Francisco, al South Valley de Los Angeles, a Boston, a Panamà, a Costa Rica, a Colòmbia i a Xile tenim equips treballant en diversos projectes per tal de fer realitat un somni. Al final emprendre és materialitzar somnis.
Quines recomanacions faries?
Durant una xerrada vaig dir a uns alumnes i als seus professors d'una important escola de negocis: “El vostre lloc de feina l'haureu de crear vosaltres, durant els propers anys, ja que ningú no el crearà massivament per a vosaltres”. En acabar els alumnes em van dir: “Com?”, i els professors em van dir: “No tens raó”. Això em va fer pensar que el futur encara portarà coses molt bones, perquè depèn dels alumnes i no pas dels professors.
En el llibre Contra la cultura del subsidio de l'editorial Planeta, parles d'intervencionisme, de les barreres que dificulten emprendre, de l'escassa pedagogia empresarial. Com busquen sortides?
Bàsicament entenent que això no és una situació transitòria, si no un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci per a una economia totalment digitalitzada i socialitzada. L'atur, que no es reduirà, respon a una realitat molt més estreta on no hi cabem tots, com a mínim no pas de la mateixa manera.
Qui són els culpables que l'Estat espanyol sigui el país amb menys nombre d'emprenedors de tot l'OCDE?
Una mica tots. Des de la mateixa administració que no és capaç de donar impuls amb polítiques actives que estimulin l'emprenedoria en comptes del que fan ara –comprar-la–, i també és culpa de la cultura que castiga el fracàs i la bogeria. En el nostre entorn, fracassar és un delicte moral, un sotrac del qual és difícil aixecar-se, en comptes de representar el que realment és: un mecanisme per aprendre.
Dius: “Per muntar un negoci a Espanya la mitjana és de 42 dies, mentre que a la resta de països desenvolupats és de 13”.
A Espanya, quan l'estat intervé es converteix en un inconvenient. No s'és capaç per culpa d'un model antic de gestió que no s'adapta al que necessita una societat angoixada com la nostra. Als EUA encara es més impressionant, ja que amb dos dies i 300 dòlars tens una empresa en marxa.
“Que la classe mitjana té els dies comptats és una opinió personal que cada vegada veig amb més claredat”.
La classe mitjana està desapareixent tal com l'enteníem fa uns anys, el desequilibri augmenta i en aquesta diferència apareix un nou estrat social definit com a mileuristes que substitueixen a poc a poc aquella classe mitjana.

a la vida real


Marc Vidal és analista econòmic especialitzat en nova economia. Va ser mànager i consultor en modernització de companyies i internacionalització d'empreses. Ha estat seleccionat una de les 10 persones més influents d'internet a Espanya i un dels 10 economistes més destacats a internet a Europa.

De la digit@l...


Blog: www.marcvidal.cat.
Twitter: 30.787 seguidors
Facebook: 13.441 seguidors.

12 jun. 2011

DIARI AVUI I EL PUNT - XARXA SOCI@L

XARXA SOCI@L
ALBERT GARCIA PUJADAS

“La TDT va néixer obsoleta”


Albert Garcia Pujades, director de Quevemos.com i especialista en màrqueting directe digital Foto: ROBERT RAMOS.
1
La graella de programació perd sentit; l'usuari
mana i vol veure el que li ve de gust, quan li ve de gust
Sempre ha estat vinculat professionalment a l'aplicació de tècniques avançades del màrqueting. Com ha canviat internet en deu anys?
Moltíssim, perquè estem permanentment connectats, tenim accés de banda ampla i som a les xarxes socials, que han permès que la gent s'impliqués molt més en el procés de comunicació. Ens refiem més ara dels nostres contactes a la xarxa que del que diuen les empreses, el govern o els partits polítics.
Es dedica a l'entreteniment
i a l'oci digital a la xarxa.
És el futur?
És una immensa indústria
que mou milers de milions
d'euros cada any. En un món
hiperconnectat el nombre de possibilitats d'oci digital es multiplica, a tot hora i en qualsevol lloc. Això augmenta exponencialment el nombre d'oportunitats de negoci.
En què consisteix el projecte Qvemos.com?
Cada vegada hi ha més excés de continguts audiovisuals, i necessitem filtrar el que més ens interessa.Qvemos és una guia social de televisió, cine i sèries web. És una eina de recomanació social, col·laborativa i independent, automantinguda pels usuaris. Pots compartir el que estàs veient o que els teus amics et recomanin el que pots veure.
I també és fundador de Onemojito, des del qual us heu associat amb El Terrat i el Grup
Vértice 360.
Estem desenvolupant projectes relacionats amb el nou audiovisual, i afavorim la identificació de nous talents, la promoció i difusió de continguts crossmedia. Així han nascut el Web Series Festival, que és el primer festival de pilots de sèries web del món hispà, o Remojito.tv, una plataforma oberta a creadors i productors audiovisuals. A Remojito.tv a la xarxa barregem cares conegudes, com ara Berto Romero o Ana Morgade, amb cares desconegudes.
Però desenvolupar serveis lligats a internet i obtenir rendibilitat a mitjà termini no és fàcil...
Crec molt en la importància del moment. L'any 2000 Blockbuster va poder comprar una petita start-up anomenada Netflix. Com havia de triomfar un model en què mitjançant un petit pagament mensual permetia llogar totes les pel·lícules que volguessis (Netflix) versus l'altre, que obligava a pagar una vegada per cada pel·lícula, al final Blockbuster va fer fallida, i Netflix té ara 25 milions de clients entre els EUA i el Canadà. No només és la mort del que va ser número u en el lloguer de pel·lícules, sinó que evidencia un punt de no retorn.
Quina serà la influència d'internet a la televisió en els propers anys?
Total. La televisió connectada és una realitat. Hi ha estudis que plantegen escenaris de quatre milions de televisors connectats l'any 2014 només a l'Estat espanyol. Això és una revolució.
La TDT s'haurà de reinventar?
La TDT va néixer obsoleta. Va ser una maniobra de l'establishment per continuar mantenint
el control del broadcasting i intentar retardar al màxim la irrupció d'internet. El resultat? Una gran quantitat de canals que interessen molt poca gent i que són econòmicament inviables. La gent prefereix internet, les xarxes socials o mirar aquella sèrie de televisió que els agrada. La graella de programació perd sentit; l'usuari mana i vol veure el que li ve de gust i quan pot.
Piulada seva: “Un milió de minuts de vídeo circularan per la xarxa cada segon el 2015”. I quins continguts guanyaran?
El bon contingut, les bones històries, que s'adapten a diversos moments de consum, d'estats d'ànim, de dispositius, en què pots interactuar i en què pots participar amb els teus amics.
I la indústria veu perillar els seus ingressos i els models
de negoci. On aniran els ingressos de publicitat?
La indústria publicitària (i els mitjans publicitaris) tenen un seriós problema. La fragmentació de les audiències i la dispersió dels suports publicitaris els ha portat al pitjor escenari. La publicitat anirà a espais rellevants per als usuaris, on puguin contextualitzar el missatge i ajustar-se a les necessitats del consumidor.
Piulada seva: “La clau de futur potser serà esborrar la frontera entre publicitat i entreteniment”.
Per comunicar cal captar l'atenció, entretenir i retenir, i no pas interrompre o avorrir. Una pista, crec: fer continguts de marca.
I als alumnes del màster de màrqueting digital, on els dieu que serà el futur de la comunicació?
El present ja és digital, el futur encara ho serà més. Malgrat això, insistim en una màxima: la necessitat de construir relacions i de conversar amb els seus clients.

a la vida real


Albert Garcia Pujadas és director de Qvemos.com, fundador de Onemojito, i professor i coordinador del màster de màrqueting directe i digital de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser director de clients de Lorente Estratègies, la primera agència de màrqueting relacional a l'Estat i va viure la prehistòria d'internet com a director de màrqueting del Grup Intercom.

De la digit@l...


#Twitter: l'àlies és qtorb
i té 2.861 seguidors
#Facebook: 1.016 amics
#Linkedin: 1.043 contactes


8 jun. 2011

DIARI AVUI I EL PUNT - XARXA SOCI@L

XARXA SOCI@L
JORDI URBEA

“Internet caducarà amb els multidispositius”


Jordi Urbea amb un Ipad, un dels diversos dispositius que conduiran a la personalització de la publicitat Foto: ORIOL DURAN.
La publicitat digital explotarà quan la sapiguem fer arribar del tot bé als mòbils
La publicitat digital comercial per on va ara?
Hi hagut tres grans explosions: amb les punt com a l'any 2000, tothom feia webs; després del 2005 al 2006 van créixer les agències de comunicació per gestionar tota aquesta informació, i la tercera, la de les xarxes socials. Tothom s'hi ha abocat amb els nous consumidors.
On volen estar els vostres clients?
Als directius de les gran companyies els costa acceptar que han de canviar la seva manera de comunicar. Han de pensar on està el consumidor, es consumeixen ara més minuts de Youtube que de TV. Hi ha un target de gent jove que mira menys la TV i més els vídeos de la xarxa i les marques joves han d'apostar-hi.
La nova publicitat d'ara i del futur és el “one to one”?
Exacte. A partir d'ara podem arribar a conèixer molt el consumidor, tant el lloc on estigui com a l'hora que hi sigui, i li puc fer arribar un missatge que va relacionat amb els seus gustos. Per pertànyer al Facebook dono les meves dades i començo a dir què m'agrada. Aquesta xarxa, ho analitza i ven les dades a empreses que coincideixin amb aquesta informació. L'empresa pot dirigir-se directament a tu. Les empreses d'oci són les que més ho fan.
Tindrem més publicitat superpersonalitzada...
D'aquí a 15 anys tindrem dotze mil canals de TV, tindrem la TV connectada a internet. Com ens anunciarem llavors? Doncs, quan et connectis als dispositius deixaràs rastre del que t'agrada mirar. Per tant, la persona rebrà els anuncis que li poden interessar. Es faran mercats publicitaris de persones amb gustos semblants.
A part de les xarxes socials on més s'ha de fer publicitat?
La clau és conèixer els canals de comunicació que utilitzen les persones en qualsevol moment. I per exemple com que navegues pel carrer amb el mòbil i has mirat pàgines de moda de Mango i tu has autoritzat rebre informació, quan passis per davant d'aquesta botiga rebràs un SMS o un missatge que et dirà que et fan descompte en aquell moment. Ho sabran perquè cada vegada donarem més informació del que ens agrada i també ho faran les mateixes marques que tinguin les teves dades. Farem publicitat selectiva amb tècniques deductives.
I al Twitter, la publicitat arribarà?
Un dia hauran de començar a generar publicitat i ingressos.
I cada vegada serà més important el geoposicionament.
Amb Google, per exemple, saben el que mires, poden saber
el que escrius en els correus electrònics, et faran les ofertes que saben que et poden interessar. I per localitzador et diran quines botigues venen uns
Levis, per exemple, i fins i tot t'arribaran ofertes d'aquesta marca i a quina botiga podràs trobar un millor preu.
Facebook té a l'Estat espanyol més de 10 milions de persones.
Fer un anunci a Facebook d'un detergent no interessa a aquests més de 10 milions de persones. El que cal pensar és que si és un detergent amb el qual no fa falta que planxis les camises llavors l'has d'anunciar a gent jove, de ciutat, homes i dones solters de 25 a 38 anys del Facebook. I solters, perquè, en teoria, no tenen ganes de planxar, i segur que el detergent els podria interessar.
I tot ha d'anar als dispositius?
Per mi ha caducat la paraula internet a partir del moment en què parlem de multidispositius. Blackberry, Iphone, Ipad, ordinadors, mòbils, portàtils... Cada vegada tenim més aparells on la informació vindrà aquí, i sempre navegaré des de tot arreu. Internet es difuminarà i serà una comunicació digital entre marques i consumidors.
I quines xifres hi ha actualment?
Ara un 10% del pressupost publicitari es dedica a internet. Al Regne Unit és d'un 20% i,
a França, internet té el 18% del pastís.
En definitiva, la publicitat digital per ser bona haurà d'estar molt a prop.
Caldrà apostar pel mòbil. Han explotat les xarxes socials, perquè les portem al mòbil. Crec que explotarà la publicitat digital quan sapiguem fer arribar molt bé la publicitat als mòbils.
I els personatges seran més marques?
La xarxa canvia les normes del model de negoci. Els futbolistes, per exemple, alguns tenen 6 milions de fans a les seves xarxes socials; si ells venen una samarreta, amb un nom seu i una marca seva, a la xarxa la poden comprar 1 milió de persones per 30 euros. Podrà guanyar diners venent-la per la seva banda. La publicitat serà més personalitzada que mai amb la xarxa.

a la vida real


Jordi Urbea fa molts anys que és en el món d'internet i la publicitat. L'any 92 va ser director comercial de Servicom. Sis anys després va muntar amb altres socis l'agència Avatar i-studios, que va ser venuda al grup de comunicació Bassat Ogilvy&Mather. Des del 2002 és director general de l'oficina d'OgilvyOne Barcelona, que engloba OgilvyInteractive i també és coordinador del màster