VíDEOS

Loading...
Mostrando entradas con la etiqueta xarxa social. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta xarxa social. Mostrar todas las entradas

17 jul. 2011

EL PUNTAVUI- XARXA SOCI@L

Xarxa soci@l

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/477252-els-cubans-ens-sentim-cecs-en-les-xarxes-socials.html


Yoani Sánchez, blocaire cubana més seguida i premiada
“Els cubans ens sentim cecs en les xarxes socials”

A Cuba només un 10% de la població té accés a internet

Yoani Sánchez ha estat guardonada amb nombrosos premis i distincions: premi Ortega i Gasset de periodisme el 2008, la revista Time la va seleccionar el 2008 entre les cent persones més influents del món, i la cadena nord-americana CNN entre els vint millors blocs del món.


Yoani Sánchez defensa que a Cuba són necessaris certs canvis polítics i econòmics perquè els seus ciutadans puguin disposar de més benestar material i sobretot de llibertat d'expressió.

Quin és l'accés actual que tenen els ciutadans a Cuba?

Molt limitat, segons estadístiques oficials, un 11% de la població només. Però no és real, molta gent d'aquesta enquesta té un ús limitat només a intranet a la xarxa. Accedir al ciberespai com a cubà és bastant impossible i més si tens una opinió crítica, com la meva, amb el govern.



S'ha destacat la teva activitat en la promoció de la blocosfera alternativa cubana i per la teva denúncia de la violació dels Drets Humans. Quantes represàlies has patit?




Moltes, tinc el rècord de negatives de sortides de viatge, fins a 18 negatives en 4 anys. Per exemple, no estic a la Fira del Llibre de Miami perquè el meu país no em deixa sortir, com a represàlia per expressar-me lliurement i ser crítica. He patit persecucions i intervenen el meu telèfon. No vaig poder recollir un dels premis a la Universitat de Columbia, que em feia moltíssima il·lusió. Em sento condemnada a la immobilitat insular.



I per exemple a Twitter, tu no pots interactuar com nosaltres, oi?



Pels piuladors alternatius és difícil interactuar en les xarxes socials. Jo no veig mai les mencions que em fan, no puc respondre, ni puc veure les tendències ni del que es parla, com ho feu vosaltres! Lamentablement utilitzo un sistema de SMS, via mòbil, per poder piular a la xarxa i expressar-me, i gràcies a la gent bona que m'envia els enllaços d'internet de les entrevistes que em fan arreu del món, les puc penjar. Els cubans ens sentim com cecs en les xarxes socials. M'afecta no poder accedir a la web i posar una antena per poder veure altres canals de televisió, que no siguin els oficials.



Michelle Obama i Hillary Clinton han parlat de tu en el lliurament, en absència teva, del Premi Internacional a les Dones de Coratge.



Van dir que he continuat endavant tot i ser perseguida pel govern cubà, explicant les històries que altres no poden explicar.



Yoani Sánchez és vista per una part important de la població com una lluitadora per la llibertat d'expressió, mentre que els partidaris de la Revolució Cubana són molt crítics amb tu. El diari Granma, diari oficial del govern cubà, t'ha acusat de ser un “instrument mediàtic” del Grup PRISA.



A mi m'han dit de tot, però he après a viure amb l'insult i jo vull que al final es despenalitzi la discrepància del país en què visc. El govern cubà no vol reconèixer que hi ha ciutadans que volem canviar les coses i que totes les opinions siguin escoltades. Ens converteixen en persones radioactives socialment.



Tens relacions amb algun membre del govern cubà?




No, no en tinc cap. La setmana passada es va parlar de mi perquè la filla del president cubà, Raúl Castro, s'ha fet Twitter, i quan em vaig assabentar li vaig escriure. Mariela Castro ens va dir que érem nosaltres uns “paràsits menyspreables”. Jo li vaig dir que espero un dia poder parlar amb ella tranquil·lament del futur del meu país.



Creus en les grans revolucions d'internet que hem vist en altres països? A Cuba seria possible?



Aquí una revolució cibernètica és molt difícil ara mateix, anem molt lents amb el tema de la xarxa. Des del 2008, fa molt poc, només tenim la possibilitat de poder tenir telefonia mòbil. Ara mateix la veig poc probable, però d'aquí a 5 anys, internet per a Cuba serà molt important. Alguns inquiets com jo intentarem escurçar aquest temps.



T'agradaria viure en un altre lloc Yoani?




Molts amics m'ho han recomanat, però no estic interessada en la nacionalitat espanyola. Crec molt en la meva lluita personal del meu país i no vull marxar. I això és el que molesta al govern cubà, com diuen ells: “Enemic que marxa és per ells un pont de plata”. I som incòmodes els que continuem lluitant per aquesta illa.



Yoani Sánchez va participar com a conferenciant, via internet sempre, en el Freedom Forum d'Oslo. Es tracta d'un congrés organitzat per la Human Rights Foundation que se celebra anualment a la capital noruega, amb participació de personalitats mundials que destaquen en la defensa dels Drets Humans com el premi Nobel de la Pau i expresident de Polònia Lech Walesa, el fundador de Wikipedia Jimmy Wales, Julian Assange i Garry Kasparov. Yoani Sánchez va ser l'única conferenciant que no hi va poder assistir en persona.


De la vida digit@l...



# 178.000 seguidors a Twitter
# El seu bloc GENERACIÓN Y: www.desdecuba.com/generacion y
a la real


Yoani Sánchez és una de les blocaires cubanes més seguides i premiades.
Filòloga i periodista cubana, resident a la mateixa Havana.
És seguida per tot el món gràcies al seu bloc Generación Y, on fa una descripció crítica i certa de la realitat de Cuba. El seu bloc està traduït a disset idiomes i té 14 milions de visites al mes.

16 jul. 2011

DIARI AVUI I EL PUNT - XARXA SOCI@L

XARXA SOCI@L
MARC VIDAL

“Actualment ser 2.0 és un fet social ineludible”


Marc Vidal és expert en estratègia en xarxes socials ha dirigit campanyes institucionals i empresarials Foto: AVUI.
Estem en un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci
Actualment hi ha una creixent revolució de les xarxes socials. Ara el futur és treballar a internet i crear una xarxa social?
La nova economia té un patró digital que la defineix. Entre aquests apareix un nou model que respon a la participació global dels usuaris, els anomenatsprosumidors. Quan aquests actors fonamentals participen les denominades xarxes socials apareixen com a escenari econòmic. Dubto que una xarxa social sigui un negoci per ella mateixa, ni tan sols un espai per fer negoci, és un territori de participació on cadascú interpretarà si pot o vol fer negoci.
Tot el futur passarà per internet?
Ser 2.0 no pot ser una elecció, és un fet social ineludible lligat a l'ésser humà del segle XXI. Respon a la impossibilitat d'amagar-te darrere un full de diari o d'un format unidireccional, és l'obligatorietat individual de participar en un entorn complex i dinàmic anomenat vida, tal com s'entén avui en dia.
Has participat en  la gestió de processos electorals a internet a  Xile, a França i a Catalunya, en el cas de CIU.
He liderat projectes de modernització digital o de gestió de comunitats electorals per molts partits i mandataris arreu del món. Amb CiU, com a França, a Colòmbia i ara a Panamà o Mèxic, el que faig és generar mecanismes d'una cosa que anomeno “política augmentada” que obliga a captar la intel·ligència social per fer acció electoral i transformar-la (si vol el que guanya) en una acció de govern molt més oberta. No sempre ho fan, per desgràcia.
En el teu cas, has decidit marxar i muntar empreses als Estats Units i Amèrica Llatina.
Fa més d'una dècada que veig el món com una oportunitat per emprendre, per decidir què vull fer en cada moment. Ho he aconseguit i ara, fins i tot, ajudo pimes catalanes a internacionalitzar-se. A Sillicon Valley de San Francisco, al South Valley de Los Angeles, a Boston, a Panamà, a Costa Rica, a Colòmbia i a Xile tenim equips treballant en diversos projectes per tal de fer realitat un somni. Al final emprendre és materialitzar somnis.
Quines recomanacions faries?
Durant una xerrada vaig dir a uns alumnes i als seus professors d'una important escola de negocis: “El vostre lloc de feina l'haureu de crear vosaltres, durant els propers anys, ja que ningú no el crearà massivament per a vosaltres”. En acabar els alumnes em van dir: “Com?”, i els professors em van dir: “No tens raó”. Això em va fer pensar que el futur encara portarà coses molt bones, perquè depèn dels alumnes i no pas dels professors.
En el llibre Contra la cultura del subsidio de l'editorial Planeta, parles d'intervencionisme, de les barreres que dificulten emprendre, de l'escassa pedagogia empresarial. Com busquen sortides?
Bàsicament entenent que això no és una situació transitòria, si no un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci per a una economia totalment digitalitzada i socialitzada. L'atur, que no es reduirà, respon a una realitat molt més estreta on no hi cabem tots, com a mínim no pas de la mateixa manera.
Qui són els culpables que l'Estat espanyol sigui el país amb menys nombre d'emprenedors de tot l'OCDE?
Una mica tots. Des de la mateixa administració que no és capaç de donar impuls amb polítiques actives que estimulin l'emprenedoria en comptes del que fan ara –comprar-la–, i també és culpa de la cultura que castiga el fracàs i la bogeria. En el nostre entorn, fracassar és un delicte moral, un sotrac del qual és difícil aixecar-se, en comptes de representar el que realment és: un mecanisme per aprendre.
Dius: “Per muntar un negoci a Espanya la mitjana és de 42 dies, mentre que a la resta de països desenvolupats és de 13”.
A Espanya, quan l'estat intervé es converteix en un inconvenient. No s'és capaç per culpa d'un model antic de gestió que no s'adapta al que necessita una societat angoixada com la nostra. Als EUA encara es més impressionant, ja que amb dos dies i 300 dòlars tens una empresa en marxa.
“Que la classe mitjana té els dies comptats és una opinió personal que cada vegada veig amb més claredat”.
La classe mitjana està desapareixent tal com l'enteníem fa uns anys, el desequilibri augmenta i en aquesta diferència apareix un nou estrat social definit com a mileuristes que substitueixen a poc a poc aquella classe mitjana.

a la vida real


Marc Vidal és analista econòmic especialitzat en nova economia. Va ser mànager i consultor en modernització de companyies i internacionalització d'empreses. Ha estat seleccionat una de les 10 persones més influents d'internet a Espanya i un dels 10 economistes més destacats a internet a Europa.

De la digit@l...


Blog: www.marcvidal.cat.
Twitter: 30.787 seguidors
Facebook: 13.441 seguidors.

9 abr. 2011

DIARI AVUI I EL PUNT - XARXA SOCI@L

XARXA SOCI@L
Ò. DALMAU & Ò. ANDREU

Els Òscars, amb sèrie d'humor adult a TV3


Òscar Dalmau (dreta) i Òscar Andreu, els Òscars, als estudis de RAC1 on fan diàriament el programa ‘La Competència' Foto: ORIOL DURAN.
“La ràdio ha renascut amb internet”
Aquesta setmana, Ràdio Associació els ha atorgat el premi al millor programa de ràdio a Catalunya. La Competència és un dels programes més joves de RAC1, amb dues temporades i una audiència de 147.000 oients. Els seus noms
al Twitter són @philmusical
amb 13.378 seguidors (on es presenta com amamífer) i @oscarandreu amb 9.890 seguidors (“a Twitter des del 1875”, diu).
Amb aquest humor i aquestes bons números us esperàveu
el premi, no?
O.A. No, no ens l'esperàvem. És el primer reconeixement d'aquestes característiques que rebem. A mi, personalment, em costa gestionar les mostres d'estima que rebem. A més... què hi ha més maco que un premi sense dotació econòmica?
O.D. Un premi amb dotació econòmica? (riuen)
Per la creació, la imaginació, la posada en escena. I tot es consolida a les xarxes socials, oi?
O.D. Les xarxes són un plus. El paper de l'oient ha canviat amb Facebook, Twitter o Spotify. S'ha transformat també la manera d'escoltar la ràdio. Ara et pots baixar el podcast i escoltar-te'l quan vulguis. De fet som un dels programes de comèdia més descarregats de l'Estat espanyol per davant de propostes en castellà. La ràdio ha renascut gràcies a internet.
O.A. El programa no acaba a la una del migdia. Hem establert lligams amb l'audiència a les xarxes. Els oients ens recomanen cançons, manifesten les seves opinions a temps real, fan crítica, proposen, comenten...
I també a l'Spotify?
O.A. Sí, l'audiència ens demanava els títols de les cançons de les seccions a través de les xarxes.
O.D. Vam fer una llista i el primer dia es van subscriure tres mil persones.
I en Mohamed Jordi ha estat top ten de trending topics a la xarxa.
O.A. Això del trending topic li hem d'agrair al nostre respectat Quim Monzó. Un dia va citar el Mohamed Jordi en un article i, de sobte, l'enllaç de l'article va començar a córrer com la pólvora per la xarxa.
O.D. Tot aquest esclat ens va obligar a crear-li un nom al Twitter. Hi havia un parell de persones que es feien passar pel Mohamed i vam haver de crear el compte per no crear confusions i ja té més de 8.000 seguidors.
Internet i ràdio, quin futur li veieu?
O.D. La ràdio es beneficia d'internet més i millor que la televisió. Ara et pots baixar un programa
de ràdio amb gran qualitat de so, en canvi, crec que els streamings
o els programes a la carta encara no gaudeixen de la gran qualitat esperada en imatge.
O.A. L'ús que ha fet la televisió de la xarxa ha estat, bàsicament, vampiritzar continguts. Pel que
fa a internet, li veig més futur que a la TDT.
Heu estat guionistes de programes d'èxit: ‘Polònia' i ‘Crackòvia'; ara ho heu deixat per manca de temps. Per a quan la
televisió en comú?
O.A. Bé, aquest setembre estrenem una sèrie d'animació per a adults a TV3. Es titula Jokebox, coproduïda amb Kotoc i TV3. Som creadors i guionistes juntament amb Guillem Dols i
Tomàs Fuentes. Hi posem les veus de tots els personatges.
O.D. Són dotze esquetxos en 26 minuts. És molt possible que la gent que ens escolta a la ràdio identifiqui alguna de les veus dels nostres personatges amb protagonistes de Jokebox. Fa quatre anys que hi treballem.
I heu tingut més ofertes a la televisió...
O.A. Hem tingut alguna oferta, sí. És possible que aviat en tingueu notícies.
O.D. De moment, però, estem centrats en La Competència, la sèrie i viure.
I a Twitter què passa? Un té més seguidors que l'altre?
O.A. Que surti a la tele, no hi té res a veure... Jo crec que és perquè és rossa.
O.D. I, a més, natural. Estàs rabiós, oi? (riuen)
Piulada d'O.D.: “Ens retallen l'Estatut, ens prohibeixen fumar, ens prohibeixen anar a més de 110, i la matinada de dissabte a diumenge ens trauran una hora”.
O.D. Els bons piulets no vénen perquè sí, es treballen, es pensen, s'esborren i es tornen a
escriure. Et llegeix gent i això és una responsabilitat.
Piulada d'O.A.: “Em comuniquen que Elizabeth Taylor acaba de rebutjar la Nespresso”. Es pot fer humor de tot?
O.A. Sí. Només hi ha contextos, maneres de dir o elegància. En principi hem de poder riure de tot!
L'Òscar Andreu té una web on diu el piulet que més li agrada?
O.A. Sí, però que consti que això només ho faig per vanitat. Per vanitat i perquè m'agrada tenir les piulades que més han agradat o amb més repercussió,
una mica endreçades.
I ara les vostres crides de La Competència: Feu alguna cosa que no es correspongui amb l'edat que teniu?
O.D. A les 23h estic dormint.
O.A. No tinc hipoteca.
Quina és la frase que heu hagut de sentir més cops?
O.D. Em trauré la sabatilla, eh! (ma mare)
O.A. Fas les mateixes coses que feia el teu pare (ma mare també!)

De la digit@l...

La Competència RAC1
#Facebook: 52.000 seg.
#Twitter: 16.000 seg.
#Spotify: 7.000 seg.
#Podcast: Un dels programes de comèdia més descarregat a l'Estat.

a la vida real


Òscar Dalmau i Òscar Andreu tenen un talent innat per escriure guions d'humor i crear personatges a qui posen veu. Cada dia omplen de públic l'estudi de RAC1 i reben regals de l'audiència agraïda. Riures en directe en època de crisi! Aquesta és la seva foto més curiosa a la xarxa.